Catalán.pdf

(73 KB) Pobierz
Per Andreu Díaz Russell
Tant l’any 2001 com el 2002 han estat un malson per mi. No vaig haver de suportar únicament totes
les operacions, injeccions, sinó també l’ informació que em va donar el meu cirurgià:
Ho sento Andreu,
però et quedaràs cec per la resta dels teus dies.
Em vaig convertir a l’edat de 4 anys però no vaig ser tan bona persona com hauria tingut de ser, per
lo que pensava que el Senyor m’estava castigant per tot lo que havia fet en el passat. Em sentia fatal i
esperava expirar aviat, possiblement en una de les operacions que m’esperaven.
El mateix any en el que em vaig quedar cec m’havia proposat l’objectiu de llegir la Sagrada Bíblia
sencera en un any, però mai em vaig imaginar que no seria capaç de portar‐ho a terme a temps.
Aconseguir llegir fins a Joan 8, el 31 d’agost.
Quan em vaig despertar del coma, i podia comprendre el que passava al meu voltant, el meu pare va
decidir que em llegiria el resta de la Bíblia ja que jo no ho podia fer pel meu conte. Va començar a llegir
a partir del capítol on no hi hagués cap senyal en el meu calendari. Vaig escoltar entre llàgrimes:
“Els
seus deixebles li preguntaren, Mestre, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? (...) Jesús
respongué: Ni ell ni els seus pares pecaren, però ell és cec, perquè les obres de Déu es manifestin en ell”.
(Joan 9: 1‐3)
Em vaig sentir molt millor havent escoltat aquests versets encara que els problemes seguien sent
molt reals. A pesar de que de quan en quan em puc sentir decaigut, recordo Isaïes 41:10. Diu així:
“No
tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et
sostinc amb la meva mà dreta”.
Sento una pau que no puc descriure amb paraules. Ara, no m’importa el no poder veure físicament
donat a que sóc conscient de que no sóc espiritualment cec
( “El meu Déu il·lumina la meva nit”
Samuel 22:29). Sé que algun dia tornaré a veure, sigui durant la meva vida aquí o en el cel.
I lo més important que he aprés degut a la meva ceguesa, és lo següent:
1ª Samuel 16: 7, diu:
“El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, Déu veu el fons del
cor”.
Déu no ens jutjarà en base el nostre bonic exterior. Ell ho coneix tot incloent el que pensem, les
coses que no has veuen i que ens donen vergonya. Aquells pecats ocults, aquella acció vergonyosa que
no arribes esborrar de la teva consciència...
I a pesar de tot, Déu ens estima tant que no hi ha res que podem haver fet o pensat que sigui més
gran que el seu amor per nosaltres. Si bé és cert que el Déu pulcre, perfecte, sant, jutjarà amb justícia i
rectitud, també és cert que va venir a aquesta Terra per poder passar pel nostre infern en la persona
de Jesús a la creu, perquè nosaltres no tinguéssim de passar per això. T’estima tant que va prendre el
teu lloc a fi de perdonar‐ho tot, inclòs aquelles coses que no volem que ningú més sàpiga. Si ets honest
amb tu mateix, coneixes les coses que només Déu i tu coneixeu i ningú més.
Aquelles coses ja fan de tu un pecador enfront Déu . Reconeixeu fa només que siguis honest amb tu
mateix i amb Déu.
Ara bé, vols fer alguna cosa més en quant això? El fet de ser honest implica que segueixes en la teva
mateixa condició, però, segueixes a Jesús com el teu Senyor i Salvador?
Andreu Díaz Russell
Zgłoś jeśli naruszono regulamin